La Vista

Congost de Mont Rebei
(foto cedida pe www.castellsdelleida.com)

Diuen que moltes coses entren per la vista i no negaré que en el meu cas és així.

Però és molt difícil no sentir res quan et trobes envoltada de camps d'un verd intens que es mouen com si fossin mars acaronats per un vent suau. O quan de sobte el verd dóna pas a muntanyes i congostos que amaguen coves prehistòriques i restes de castells.

Recordo que em va impressionar el Santuari de Salgar, (no per la seva grandesa, ni els seus jardins, ni les seves vinyes que l’envolten, no, no te res de tot això)

Es troba en una obaga d’un caminoi que baixa de Montsonís cap el Segre, de fet si vas despistat mirant el marge del riu i pensant que et sortirà una bestiola en qualsevol moment, ja te l’has passat.

Una de les parets del santuari és la mateixa pedra de la muntanya  o balma. L’església es romànica i el seu claustre és renaixentista. Com a fet curiós mireu les seves dues campanes, una d’elles està feta amb un obús. I pels més agosarats es pot pujar a veure la verge, pujant per les parets de la muntanya com si fóssiu  aranyes. (qui tingui vertigen millor que no pugi ja li ensenyaran les fotos, no és que sigui alt ... és que fa impressió).

Monestir de Salgar

Cova de la Mare de Deu de Salgar 
(Foto cedida per www.castellsdelleida.com)

Just davant a l’altre marge del riu Segre, al penya-segat d’Antona, hi ha coves amb pintures rupestres que van del neolític a l’edat de bronze (“ahí es na”).

Introducció als 5 sentits

Per a mi parlar de la Noguera és parlar de sorpreses.

La Noguera no té platges ni pistes d’esquí ni un turisme massiu.

Per a mi la Noguera era una terra de pas.

De pas del mar a la muntanya, camins que ens porten cap a la frontera dels Pirineus, de pas cap a Andorra per Artesa de Segre i Ponts (qui no havia anat a esquiar i feia parada a Ponts per menjar?), de pas cap a la Vall d’Aran per Balaguer, recorrent el pantà de Camarasa …

Però gràcies als pares un bon dia vaig redescobrir la Noguera. Ho vaig fer des de Montsonís, un poblet que ara fa uns 20 anys eren 4 cases i la majoria en runes. Era un poblet sense aigua corrent, era un poblet que no tenia carretera asfaltada per arribar-hi, era un poblet que a mi em donava l’impressió que estava a la fi del mon i no hi havia res especial per fer-hi, res per gaudir; un poblet on hi vivien durant tot l’any d’unes 5 persones; un poblet amb estius a 40 graus i amb hiverns on la boira l’envolta tot, cobrint-lo d’un misteri que no et deixa veure més que els teus peus.

Sembla un “sin sentido” que diríem en castellà que després d’aquesta descripció, recomani la Noguera, però com us dic la vaig redescobrir i ara per mi es una comarca que ha de ser redescoberta per tothom i que s’ha de assaborir amb els cinc sentits ben oberts.

Tan sols espero poder transmetre tot el que jo sento mitjançant aquest sentits.

La Noguera, parada i fonda

MONTSONÍS: UN POBLE  MIL·LENARI

Montsonís serà el poble escollit com a “campament base” ja que ens queda situat al bell mig  de les diferents rutes per descobrir La Noguera.

El poble de Montsonís, actualment nucli agregat al municipi de Foradada, fou important centre feudal durant  la reconquesta al àrabs. Va ser fortificat l’any 1024 per el comte d’Urgell, Ermengol II “El Pelegrí”.

 Recorre els carrers empedrats  es recorre 1.000 anys d’història, , la defensa de la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la ‘Nova’ durant 125 anys,  les guerres contra Castella, la invasió de mercenaris francesos, les revoltes dels pagesos o guerra del s remences a la segona meitat del SXV.

Actualment Montsonís ha entrat ha formar part del grup de “pobles amb encant” de Lleida, on també hi podem trobar altres pobles de la Noguera com Alòs de Balaguer, Tiurana o Ribelles.

Documentació extreta de Lleidatur (Montsonís i Pobles amb encant)  i la pàgina web de Montsonís

Com arribar-hi

Des de Barcelona, per la A2

Barcelona-Montsonís

Des de Lleida, per la C-13 i C-26 o bé la C-12 i C-26 (recomano aquest camí, ja que normalment trobarem menys trànsit a la C-12 que a la C-13) o la A2, (no val la pena fer més km)

Lleida-Montsonis

Des de Girona, per la AP7 i la A2, per la AP7, hi ha una altre ruta que es per l’eix (potser més llarga, però més econòmica)

Agafeu l’eix fins a Calaf i sortiu cap a Pons/Andorra, Segui sempre aquest indicacions, fins a Pons. Un cop a pons cap a Artesa de Segre i d’Artesa a Montsonis. No hi ha pèrdua.

Girona-Montsonis

Des de Tarragona, per la C-14

Tarragona-Montsonis

ALLOTJAMENTS AMB ENCÍS

A Montsonís podreu trobar més d’un lloc on poder deixar les maletes i descansar. Allotjaments amb encant, confortables i atractius, on us sentireu com a casa. Podreu escollir una casa sencera, un apartament o una habitació. I si sou un grup gran  molt a prop trobareu cases rurals per a 16 persones o mes.

Us recomano contactar amb, Castells de Lleida:  la  Carme i en Ramon us podran recomanar cases, rutes, activitats i son el portal del Montsec. Us esperen cases de pedra, ben restaurades, amb llar de foc, calefacció, llits còmodes, i unes vistes espectaculars sobre la vall d’Artesa amb el Segre envoltat de pollancres i una carena des d’on distingireu en dies clars el Pedraforca o la silueta de Montmagastre, que els aficionats al cinema podreu descobrir per la seva semblança amb el símbol de la “Paramount”.

Foto cedida per Castells de Lleida

On dormir a Montsonís, clica aquí

A la comarca, per si voleu voltar, clica aquí

Primera parada

Primera parada, La Noguera.

La Noguera és una de les comarques més extenses de Catalunya i una de les més heterogènies.  Hi podem trobar de tot, des de la plana amb els seus camps conreats on destaquen imponents castells, fins a la bellesa natural de la Vall d’Àger i la Serra del Montsec.

Prendrem com a base Montsonís, un poblet costerut amb encant medieval, de carrers empedrats, amb un magnífic castell i coronat per l’ermita de Sant Urbà.

Des d’aquí visitarem diferents indrets singulars tant per la seva càrrega històrica com per l’atractiu dels seus paratges naturals.  Castells, abadies, torres de guaita, monestirs, basses de pedra, trinxeres i nius de metralladores de la Guerra Civil, dolmens prehistòrics, el tren dels llacs i embassaments per a la pràctica d’esports nàutics. També gorgs, valls, boscos, congosts, rius on gaudir de la natura i practicar esports com l’ala delta, l’espeleologia, navegar en canoa o caiac, o fer diferents rutes a peu o en bici.

I no deixarem de fer un tast dels seus prestigiosos vins, amb DO Costers del Segre, la coca de recapte, els cargols, els embotits  i els olis d’excel·lent qualitat, produïts en aquesta comarca.

 Demà arrancarem motors.

STILL WORKING

Aviat estarà en funcionament el blog.`
Un blog de viatges on s'hi arriva en cotxe(o no) i amb històries, per visitar i disfrutar.


La primera parada serà, La Noguera (Lleida), Terra de Castells

Montsonis, gebrat

Fins ara