Dia 4 - We wish you a Happy New Year!!!!

31/12/2011 - We wish you a Happy New Year!!!!

Bon dia!

Avui anem a missa a Harlem. Així que toc de diana aviat. Esmorzem de cara a la finestra, veient com el sol comença a il·luminar els gratacels i amb una mica de nervis.

La Marta, prudent, em diu que no agafi la càmera, no cal ostentar. Com que és molt d’hora, anirem caminant un tram i així pujarem per la part de l’East Side, pujant paral·leles a Central Park per Madison Av. i veurem les botigues carissíssimes de totes les marques: Manolo Blahnik, Dior, Valentino, Versace, Ralph Lauren, Dolce & Gabanna, , Miu Miu, Prada, Carolina Herrera, Donna Karan...una al costat del l’altra, tot creuant carrers.

Tot i això, com que és molt d’hora, el carrer és gairebé desert, dóna una pau estranya caminar per Manhattan i creuar-te amb poca gent (no hi ha nyus a la vista). Potser és el barri, que és poc turístic. I les poques persones que ens creuem la majoria són dones amb abrics de mudar (alguna fins i tot el porta de pell, ben ximpleta!) o amb xandall que van i vénen o corren per Central Park. Però que fan amb l’abric????

Arribem a la conclusió que és pura imatge i que, de fet, han sortit a fer una volta pel barri per deixar-se veure entre elles.

La idea d’aquest tour és agafar el bus, el nº 1, que ens deixarà a una travessia de l’església de Harlem. Però nosaltres vinga anar pujant Madison Avenue i el bus que no passa.

I, de cop, les botigues que comencen a obrir i jo que el cor em batega cada cop més ràpid i començo a tenir una sensació de flat. Crec que necessito parar i fer un cafè.

Portem vint carrers, entre luxe, dones perfumades, amb pinta de voler fer exercici, i dependents uniformats obrint botigues de luxe sense clientela. Ni una cafeteria.

Son les 10:30h, ja estem a l’alçada del carrer 86, veiem el cartell que ens indica el Guggenheim Museum , les meves cames ja comencen a avisar de claudicació muscular, el flat va a més (he de dir que no sóc una gran caminadora i aquesta ciutat està construïda sobre unes rocotes que no esmorteeixen les petjades i  que, per acabar-ho d’arrodonir, està formada sobre diferents turons (top of the hill), així que tant puges com baixes. Miro a la Marta i ella tan feliç! De cop i volta, el cervell (en aquestes situacions es posa en marxa de cop) m’avisa d’una situació d’alerta.

Jo: Marta?

M: Si?

Jo: Quins dies vas llegir que es feia la missa?

M: Crec que els dimecres i els diumenges. A les 11.00H?

Jo: Marta?

M: Si?

Jo. Avui és DISSABTE!!!!!!!!

Silenci (creuament de mirades tipus Wallace (jo)  a Scrat (Marta)

Wallace & Scrat

Havíem caminat unes dues milles, que són uns tres quilòmetres i escaig!

Jo: Anem cap el Guggenheim? (llegir en to d’una persona que no té aire als pulmons)

M: Ok

I ja ens teniu davant del museu de mister Solomon. Una gran cua de gent per entrar. 

Decidim creuar i tornar a fer les dues milles pel Central Park.

Així que “amb alegria i amb il·lusió”, farem com els novaiorquesos uns dissabte matí: passejar (sense córrer, això sí) per Central Park. (Pensament meu:” AAAARRGGGGG! No porto la càmera”. La foto del llac és del mòbil. Sort que la Marta porta la càmera petita)

Que fort, ara que hi penso, aquí son  gaire bé les 12, això vol dir que a nosaltres ens queda mig dia per cap d’any, però a vosaltres només sis hores!!!! (Ves quina reflexió més tonta, serà el “riegu” que de tant caminar no m’arriba bé al meu cervellet)

Doncs per activar el “riegu” decidim fer un cafè al costat de casa (hem descobert que a un súper “pijillo” que tenim a tocar, tenen una mini cafeteria amb cafè Illy!!!). Aprofitem per comprar el sopar i el raïm. Així que, ja activada per la cafeïna, pugem a deixar la compra i recollir la meva càmera i “andandu” que encara queda dia.

Tontament ja son les 3 de la tarda (les 9 del vespre a Barna, us queden 3 hores per canviar d’any!!!).

Decidim anar a Brooklyn, aquest cop en metro.

I des d’aquí acomiadem l’últim sol del 2011.

Aprofitem per enviar els últims missatges a casa:

Bon any a tots!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

-Carles: BON ANY!!! QUE TINGUEU UNA EXCEL·LENT ENTRADA EN AQUEST 2012 QUE SERÀ MAGNÍFIC!!!

-Elisenda: Ailoviu, sister!!! Bona entrada d'any!  Si vas a la bogeria de Times Square agafa bé la bossa i a ballaaaaar! Lady Gaga, Justin Bieber i la bola d'Swarovski que he vist com la col·locaven!  Vull fotooooos amb vestit de cumpleeeee!

-Anna: Molt bon any. Disfruteu molt!!!!

-Petons, Papa i mama (adjunto la mama perquè quan haurà obert el correu ja deurà ser per Reis)

I amb l’alegria de saber que vosaltres ja us heu menjat el raïm, nosaltres anem cap a casa que encara farem salat.

Us deixem ballant i celebrant l’entrada del nou any. Nosaltres anem a sopar. 

Després MÉS.

Dia 3 (2ª Part) - Camí de casa

30/12/2011  Camí de casa

Acabem d’arribar a casa de comprar el sopar i he tingut la necessitat d’explicar-vos la nostra tornada a casa.

Hem decidit pujar pel passeig del High Line, tot xino-xano, creuant el Soho (que ja hi tornarem) i cap a la 7ena Avinguda, també anomenada l’Avinguda de la Moda, Fashion Avenue. De fashion només té unes plaques a la vorera amb noms de modistes i estàtues de màquines de cosir, que suposo que tindrà la seva història, però això seria una altra tema. I, horror per mi!, l’entrada als magatzems Macy’s era allà. La Marta que hi vol entrar i jo que detesto els magatzems. Però vaaal, “de acueeerdo”, avui per tu i demà per mi. Cap dins.  El millor, les escales mecàniques, que, encara que no totes, són de fusta, o sigui que conserven les antigues. Així que escales amunt! Primera planta, tot d’home; segona planta, tot d’home; tercera planta, tot d’home; quarta planta, tot d’home... Ja, mig marejades, pensem si hi haurà un Macy’s men i un Macy’s women. Així que tornem-hi!, escales avall. Un cop a a l’entrada i amb els ulls a lo Marujita Díaz, veiem unes dones sortint carregades amb bosses. La Marta decideix que potser la part Women és a la cinquena o sisena planta, “vaaaaa..ara ja estem aquí.” I, vaaa, som-hi! Finalment, arribem a la cinquena i ens endinsem,  creuant burres plenes de roba i maniquins que et barren el pas, col·locats enmig dels passadissos com si fossin clients, i molts nyus remenant i desendreçant la roba.

Descobrim unes escales a mig camí i un cartell que ens indica que estem anant cap a Broadway. Tatxan!!!!! La part femenina és a la zona de l’edifici que dóna a Broadway!

Impressionant. A cada planta hi ha o bé un Starbucks o un Wendy’s o quelcom similar.

Uns vestits de nit dignes de les millors gales de les pel·lícules de Spike Lee, per anar de cap d’any ben guarnides, o d’aquelles festes d’antics alumnes que es posen braçalets de flors i es retroben al gimnàs dels col·les, a l’estil  “Peggy Sue se casó”.

I marques que es repeteixen a totes les plantes com ara la Levis , d’on sortim amb tres texans per la Marta i unes favasses vermelles per mi de la calor que he arribat a passar.

Suposo que, si tens paciència i en saps, triar i remenar es un “xollu”. Però, repeteixo, no és el meu cas.

Així que amb la promesa de tornar-hi amb més calma, sortim d’aquest macro magatzem, (el nostre Corte Inglés és de luxe al seu costat)  per Broadway.

Pujant per Broadway per anar cap a casa, de camí ens trobem que estan fent l’assaig de la baixada de la bola i estan acabant el muntatge dels tres escenaris des d’on demà es donarà l’entrada de l’any amb actuacions musicals i la presència de l’alcalde

Uns nyus nerviosos i cridaners fent fotos enclastats entre les tanques del primer set. Tècnics amunt i avall,  seguretat que fa veure que parla per walkie. “Que passa?, Qui s’amaga al darrera?, Serà Lady Gaga?”.  No, és una assaig dels presentadors repassant els moviments i comprovant que el prompter  funciona (una tele on hi ha el text que han d’anar llegint). “Deuen ser unes estrelles a aquest país”  però nosaltres, com que no sabem qui són i no volem rebre més cops dels nyus, que criden cada cop que veuen un mínim moviment darrere les tanques (perquè no veuen res més, us ho prometo), decidim seguir el nostre camí, que avui ens espera un sopar japo (o uns guris guris, que diria la Marta).

Aixxxx, això es camí de casa.

Un altre escenari

Preparats per tallar carrers

Sense paraules

Ara sí. Bona nit i fins demà. 

Dia 3 – New York New York it’s a wonderful town

30/12/2011

Abans de començar el dia, dir-vos que ahir vàrem descobrir un restaurantet francès al barri. De fet es troba al nostre  carrer,i està força bé. És un Bistrot (els hi agrada molt això dels bristrot als americans, trobo) La Bonne Soup, ben francès, i la soupe de ceba boníssima.

Manhattan té una cosa que m’encanta i que de fet ho vaig descobrir ahir sopant.

Enmig dels gratacels sempre hi trobes edificis de com a molt cinc plantes i normalment estretets, la veritat és que ni els veus. Com que vas tot el dia mirant amunt o bé a la gent que t’envolta, les parades del carrer, les botigues... 

I ara comencem el dia.

Avui hem anat a la busca i captura d’un objectiu per la càmera. Ja feia dies, què dic dies!, mesos i mesos mirant de trobar  un gran angular, comparant marques, i marejant la Marta amb aquest tema. Així que avui tocava anar a mirar i a comparar preus. Sabíem d’una botiga especialitzada en material de foto, vídeo i so. La botiga en qüestió és B&H.

Impressionant! És molt a prop del Madison Square Garden i la Penn Station. NO tinc paraules per descriure la botiga: ocupa mitja mansana de cases, té dues plantes de venda al públic, un soterrani- magatzem, uns quants pisos superiors que deuen ser oficines i una entrada per camions, ja que pots comprar per Internet i t’ho envien. Hi ha material de tot tipus i el més professional que pots trobar, tant per fotografia com per vídeo. Uns carrils van pel sostre on, dins d’unes caixes penjades, van les comandes dels compradors, tot informatitzat. Mireu la web que us deixaré al final del resum del viatge.

Aquí us deixo una foto feta amb el meu nou objectiu. No és la millor però és la primera.

Així que jo, una mica més pobra però amb un gran somriure, i la Marta feliç de no haver-me de sentir més, hem anat tot xino-xano cap al barri de Chelsea (de fet, érem a prop) per descobrir un espai nou a Nova York. Un highline, o dit a la nostra manera, un passeig per una antiga via de tren elevada.

Comencem a baixar per la novena i el paisatge ja és diferent. Aquesta ciutat canvia la seva fisonomia constantment.

Ara, a la dreta ens queden les entrades al port i el túnel per vehicles que creua el riu Hudson i et porta cap el continent. A l’esquerra, una zona d’habitatges que bé podria ser de qualsevol altra ciutat europea. O no?

Quina foto més lletja

Doncs això es la novena avinguda de NYC al seu pas per el barri de Chelsea.

Així que cap al sud a buscar el Highline. Però com que l’estómac comença a fer soroll i a queixar-se hem decidit anar a dinar al Pastis, al barri de  Meetpacking, que avui és un centre de moda i botigues fashions, i que no fa gaire era el barri  dels carnicers. En aquest barri hi havia uns 200 escorxadors en funcionament i, com us podeu imaginar, de glamour en tenia poc.

Jo li trobo un encant especial  ja que, entre els nous hotels de moda, encara conserva carrers empedrats i els edificis dels escorxadors restaurats i transformats en botigues de marca o locals de moda

I aquí està el Pastis

Aquesta és dedicada al germans...

El primer cop que vaig venir aquí va ser per una tossuderia meva. Recordo que era un estiu calorós i humit. Em pensava que ma germana mai em perdonaria l’excursió fins arribar allà. Va quedar extenuada per la calor, asseguda a l’entrada del local, maleint-me els ossos, doncs havíem baixat del metro lluny del local amb la idea de caminar i anar veient el barri... Sí, sí, no hi havia qui caminés sense mascareta d’oxigen. Però la veritat és que, un cop vàrem recuperar l’alè i després d’haver de soportar un jove cambrer 

(futur actor com molts dels cambrers de Nova York) que de tant fer-se el simpàtic showman no ens deixava ni beure 

l’aigua que tant desitjàvem, el resultat va ser magnífic. 

Un espai amb encant, ple com un ou, però on sempre et fan lloc. Taules molt juntes, tant que, aquest cop, dues dones van quedar ben ruixades en passar un homenet maldestre entre les taules i abocar la gerra d’aigua sobre elles. I aquesta vegada no feia calor, us recordo que era un 30 de desembre.

Després d’un tàrtar boníssim (jo), una hamburguesa com per quatre (la Marta) i unes de les millors patates fregides que hem provat mai, hem sortit a fer el cafè a un altre lloc, a tocar de les escales que donen accés al Highline, per sobre la via del tren. 

No em cansaré de preguntar, per què el cafè és tan poc cafè???!!!

Us deixo unes imatges del Highline, un passeig que t’ensenya un altre punt de vista d’aquesta zona de la ciutat. Passes pels antics escorxadors, a tocar dels nous hotels, a tocar de cases particulars, al costat del Chelsea Market (no us el podeu perdre)...

Suposo que la primavera serà un esclat de flors 

I de camí, què hem vist? El Chelsea Park i el amics del golf.  Jejejeje...

Un centre esportiu al costat del Hudson amb port nàutic, on el primer cop que hi vàrem estar jo hi veia “malosos” per tot el barri i resulta que és de lo més pijo. Tant, que el club de golf és un edifici de quatre plantes i a cada planta uns 10 0 12  box on la gent va practicant el “saque” sense parar i les pilotetes surten disparades cap el riu Hudson.

Imagineu la imatge des de l’altra banda (pots passejar al voltant del camp que està envoltat d’una gran xarxa sense por que et caigui una pilota al cap) i vas veient pilotetes que surten disparades des de diferents alçades. He de confessar que jo sé qui te a casa seva una piloteta de record, perquè alguna s’escapa de les xarxes... Ups!

Ja veieu les xarxes.

M'encanta aquesta zona. Em relaxa.

I ara, cap a casa, que el passeig s’acaba, la llum comença a marxar, ens queda un bon tros de camí esquivant nyus  i hem d’anar al súper a comprar el sopar. Demà volem començar l’últim dia de l’any veient  una missa al Harlem.

Un petooooooooooó per a tots..

No me’n puc estar d’ensenyar-vos aquesta imatge camí de casa. Com deia el gran Sinatra: 

NEW YORK, NEW YORK IT’S A WONDERFUL TOWN

Dia 2 (2ª Part) - Com a casa

29/12/2012                         10.35h

Ja hi som- Sortim a la superfície i estem a la 8ena amb la 53th, dues avingudes a la dreta i dos carrers a l'esquerra i ara sí. Hem arribat abans de les 11.00h. Cafè al Starburks de la cantonada. No entenc l'èxit d'aquest caf: ni és tant bo i és caríssim, vaaaale, té wifi, però mai trobes lloc per seure i has d'estar a peu dret, en un racó, mentre la gentada et va donant copets i tu intentes aguantar amb una mà el bolso, la càmera, un guant i amb l'altra mà el cafè. Ja entenc perquè la gent es pren el cafè pel carrer. És evident que en aquest país no els hi agrada el cafè.

Així que cafè en una mà i maleta a l’altra,  cap a “casa”.

Elisenda: Això no ho sabia! Us han deixat un apartament a Manhattan???!!! Que guai! De qui és? De Lauren Bacall, de Woody Allen, de Madonna???

No,no ens l’han deixat. Però és genial, i el seu propietari, en Ram, és encantador.

Tenim un piset/loft a Manhattan!

Aquesta és la vista des de la sala i des del llit. Podríem dir que és “Una habitación con vistas”.

Avui hem fet una cosa nova, buscar un súper. Hem voltat per poder comparar, triar i remenar. I el que passa... que hem acabat comprant a l’últim súper del tots els que hem vist, que alhora és el més allunyat de casa i diria que el més car. Però l’experiència  ha valgut la pena. És un món nou el dels súpers: els preus venen marcats diferents de com nosaltres estem acostumats: el preu marcat més vistós és el preu del que costa el kilo, ja sigui un pot de llenties o una peça de xocolata, i en petit, el preu de la peçá. Però no És el preu final real, ja que quan passes per caixa falten  les taxes (el nostre IVA). Resumint: que no saps que et costarà el que estàs comprant a no ser que tinguis una calculadora al cap (i no és el meu cas).

Així que desconcertades, carregades (gràcies a Deu les bosses no eren le típiques de paper que veiem a les pelis, sinó no arriba la compra a casa) hem tornat cap a l'apartament. Tot i això, l’experiència ha estat genial i ho repetirem més d’un dia i més de dos.

 I, germans, a una vinateria he comprat un vi Zinfandel, que acabo de veure que té 14.9%. “Carambas”.

Per cert, aquest vi (raïm) el vaig provar per primera vegada amb els meus germans a Nova York, al primer viatge que vàrem fer els tres junts, i el recomano molt. I sembla ser que no sóc l'única. 

web de "elmundovino"

Així que el 31 soparem a casa i obrirem el vi abans d’anar a veure com baixa la bola de Swarovski que ens farà entrar al 2012.

Avui descobrirem algun restaurant del barri.

Kisses, amics, fins demà.

Dia 2 - Arrival 2

Bon dia- Es titula arrival 2, perquè encara estem en arrival.

Avui ens hem despertat en un hotel econòmic, a prop de l'aeroport de pas cap a Manhattan. Ja ho teníem previst així, perquè ahir vàrem arribar tard i no volíem pagar tant per uns minuts de son (ja veieu, la crisi és la crisi i s'ha de mirar tot).

Hem baixat a esmorzar i hem de dir-vos que tot era diferent, ni croissants ni magdalenes... Una crema estranya i una planxa on tirar-hi la crema o pastarada i fer... GROFRES!!!

He de dir que n'hem fet un i que la Marta se l'ha menjat amb aquella alegria. I no us negaré que la que hem liat per fer-lo.

I, com no els Kellogg's que no hi faltin, encara que no servits en un bol, no, mireu:

Al fons de la foto es pot veure la planxa dels gofres.

Després d'esmorzar, hem sortit per anar a buscar la furgoneta que ens havia de dur de nou  l’aeroport i d'allà en metro cap a Manhattan. Ai, ai!

No fa el fred d’ahir nit.

Foto davant l'hotel. Si no hi havia 100 autocars no n’hi havia cap. I de totes les mides, però no de tots els colors.

Així que... minibús fins a Federal Circle, d’allà Air Train fins a la parada de Howard Beach (molt important recordar aquesta parada) I d'aquí, al metro, línia A directes a Manhattan! 

Per comprar el bitllet no hem entès res. Una donota ens fet comprar un ticket de 5$ i la metro card (que és un bitllet de metro recarregable) 2,50$. Total: Aeroport - Manhattan 7,5$

Sí que és la manera més econòmica i, segons on vagis de NY la més ràpida.

Des de l’aeroport a “casa”, tot seguint la mateixa línia A (la blau cel).

Tant sols una hora de metro, (què  és una hora de metro quan son les 9h del matí estàs a Nova York?)  passant Queens, Brooklyn, creuant  cap el Down Town, Soho, el West Village,  Greenwich Village, Garment District, Times Square, fins arribar al Midtown. El nostre barri, Midtown west!