Dia 2 (2ª Part) - Com a casa

29/12/2012                         10.35h

Ja hi som- Sortim a la superfície i estem a la 8ena amb la 53th, dues avingudes a la dreta i dos carrers a l'esquerra i ara sí. Hem arribat abans de les 11.00h. Cafè al Starburks de la cantonada. No entenc l'èxit d'aquest caf: ni és tant bo i és caríssim, vaaaale, té wifi, però mai trobes lloc per seure i has d'estar a peu dret, en un racó, mentre la gentada et va donant copets i tu intentes aguantar amb una mà el bolso, la càmera, un guant i amb l'altra mà el cafè. Ja entenc perquè la gent es pren el cafè pel carrer. És evident que en aquest país no els hi agrada el cafè.

Així que cafè en una mà i maleta a l’altra,  cap a “casa”.

Elisenda: Això no ho sabia! Us han deixat un apartament a Manhattan???!!! Que guai! De qui és? De Lauren Bacall, de Woody Allen, de Madonna???

No,no ens l’han deixat. Però és genial, i el seu propietari, en Ram, és encantador.

Tenim un piset/loft a Manhattan!

Aquesta és la vista des de la sala i des del llit. Podríem dir que és “Una habitación con vistas”.

Avui hem fet una cosa nova, buscar un súper. Hem voltat per poder comparar, triar i remenar. I el que passa... que hem acabat comprant a l’últim súper del tots els que hem vist, que alhora és el més allunyat de casa i diria que el més car. Però l’experiència  ha valgut la pena. És un món nou el dels súpers: els preus venen marcats diferents de com nosaltres estem acostumats: el preu marcat més vistós és el preu del que costa el kilo, ja sigui un pot de llenties o una peça de xocolata, i en petit, el preu de la peçá. Però no És el preu final real, ja que quan passes per caixa falten  les taxes (el nostre IVA). Resumint: que no saps que et costarà el que estàs comprant a no ser que tinguis una calculadora al cap (i no és el meu cas).

Així que desconcertades, carregades (gràcies a Deu les bosses no eren le típiques de paper que veiem a les pelis, sinó no arriba la compra a casa) hem tornat cap a l'apartament. Tot i això, l’experiència ha estat genial i ho repetirem més d’un dia i més de dos.

 I, germans, a una vinateria he comprat un vi Zinfandel, que acabo de veure que té 14.9%. “Carambas”.

Per cert, aquest vi (raïm) el vaig provar per primera vegada amb els meus germans a Nova York, al primer viatge que vàrem fer els tres junts, i el recomano molt. I sembla ser que no sóc l'única. 

web de "elmundovino"

Així que el 31 soparem a casa i obrirem el vi abans d’anar a veure com baixa la bola de Swarovski que ens farà entrar al 2012.

Avui descobrirem algun restaurant del barri.

Kisses, amics, fins demà.