Dia 3 – New York New York it’s a wonderful town

30/12/2011

Abans de començar el dia, dir-vos que ahir vàrem descobrir un restaurantet francès al barri. De fet es troba al nostre  carrer,i està força bé. És un Bistrot (els hi agrada molt això dels bristrot als americans, trobo) La Bonne Soup, ben francès, i la soupe de ceba boníssima.

Manhattan té una cosa que m’encanta i que de fet ho vaig descobrir ahir sopant.

Enmig dels gratacels sempre hi trobes edificis de com a molt cinc plantes i normalment estretets, la veritat és que ni els veus. Com que vas tot el dia mirant amunt o bé a la gent que t’envolta, les parades del carrer, les botigues... 

I ara comencem el dia.

Avui hem anat a la busca i captura d’un objectiu per la càmera. Ja feia dies, què dic dies!, mesos i mesos mirant de trobar  un gran angular, comparant marques, i marejant la Marta amb aquest tema. Així que avui tocava anar a mirar i a comparar preus. Sabíem d’una botiga especialitzada en material de foto, vídeo i so. La botiga en qüestió és B&H.

Impressionant! És molt a prop del Madison Square Garden i la Penn Station. NO tinc paraules per descriure la botiga: ocupa mitja mansana de cases, té dues plantes de venda al públic, un soterrani- magatzem, uns quants pisos superiors que deuen ser oficines i una entrada per camions, ja que pots comprar per Internet i t’ho envien. Hi ha material de tot tipus i el més professional que pots trobar, tant per fotografia com per vídeo. Uns carrils van pel sostre on, dins d’unes caixes penjades, van les comandes dels compradors, tot informatitzat. Mireu la web que us deixaré al final del resum del viatge.

Aquí us deixo una foto feta amb el meu nou objectiu. No és la millor però és la primera.

Així que jo, una mica més pobra però amb un gran somriure, i la Marta feliç de no haver-me de sentir més, hem anat tot xino-xano cap al barri de Chelsea (de fet, érem a prop) per descobrir un espai nou a Nova York. Un highline, o dit a la nostra manera, un passeig per una antiga via de tren elevada.

Comencem a baixar per la novena i el paisatge ja és diferent. Aquesta ciutat canvia la seva fisonomia constantment.

Ara, a la dreta ens queden les entrades al port i el túnel per vehicles que creua el riu Hudson i et porta cap el continent. A l’esquerra, una zona d’habitatges que bé podria ser de qualsevol altra ciutat europea. O no?

Quina foto més lletja

Doncs això es la novena avinguda de NYC al seu pas per el barri de Chelsea.

Així que cap al sud a buscar el Highline. Però com que l’estómac comença a fer soroll i a queixar-se hem decidit anar a dinar al Pastis, al barri de  Meetpacking, que avui és un centre de moda i botigues fashions, i que no fa gaire era el barri  dels carnicers. En aquest barri hi havia uns 200 escorxadors en funcionament i, com us podeu imaginar, de glamour en tenia poc.

Jo li trobo un encant especial  ja que, entre els nous hotels de moda, encara conserva carrers empedrats i els edificis dels escorxadors restaurats i transformats en botigues de marca o locals de moda

I aquí està el Pastis

Aquesta és dedicada al germans...

El primer cop que vaig venir aquí va ser per una tossuderia meva. Recordo que era un estiu calorós i humit. Em pensava que ma germana mai em perdonaria l’excursió fins arribar allà. Va quedar extenuada per la calor, asseguda a l’entrada del local, maleint-me els ossos, doncs havíem baixat del metro lluny del local amb la idea de caminar i anar veient el barri... Sí, sí, no hi havia qui caminés sense mascareta d’oxigen. Però la veritat és que, un cop vàrem recuperar l’alè i després d’haver de soportar un jove cambrer 

(futur actor com molts dels cambrers de Nova York) que de tant fer-se el simpàtic showman no ens deixava ni beure 

l’aigua que tant desitjàvem, el resultat va ser magnífic. 

Un espai amb encant, ple com un ou, però on sempre et fan lloc. Taules molt juntes, tant que, aquest cop, dues dones van quedar ben ruixades en passar un homenet maldestre entre les taules i abocar la gerra d’aigua sobre elles. I aquesta vegada no feia calor, us recordo que era un 30 de desembre.

Després d’un tàrtar boníssim (jo), una hamburguesa com per quatre (la Marta) i unes de les millors patates fregides que hem provat mai, hem sortit a fer el cafè a un altre lloc, a tocar de les escales que donen accés al Highline, per sobre la via del tren. 

No em cansaré de preguntar, per què el cafè és tan poc cafè???!!!

Us deixo unes imatges del Highline, un passeig que t’ensenya un altre punt de vista d’aquesta zona de la ciutat. Passes pels antics escorxadors, a tocar dels nous hotels, a tocar de cases particulars, al costat del Chelsea Market (no us el podeu perdre)...

Suposo que la primavera serà un esclat de flors 

I de camí, què hem vist? El Chelsea Park i el amics del golf.  Jejejeje...

Un centre esportiu al costat del Hudson amb port nàutic, on el primer cop que hi vàrem estar jo hi veia “malosos” per tot el barri i resulta que és de lo més pijo. Tant, que el club de golf és un edifici de quatre plantes i a cada planta uns 10 0 12  box on la gent va practicant el “saque” sense parar i les pilotetes surten disparades cap el riu Hudson.

Imagineu la imatge des de l’altra banda (pots passejar al voltant del camp que està envoltat d’una gran xarxa sense por que et caigui una pilota al cap) i vas veient pilotetes que surten disparades des de diferents alçades. He de confessar que jo sé qui te a casa seva una piloteta de record, perquè alguna s’escapa de les xarxes... Ups!

Ja veieu les xarxes.

M'encanta aquesta zona. Em relaxa.

I ara, cap a casa, que el passeig s’acaba, la llum comença a marxar, ens queda un bon tros de camí esquivant nyus  i hem d’anar al súper a comprar el sopar. Demà volem començar l’últim dia de l’any veient  una missa al Harlem.

Un petooooooooooó per a tots..

No me’n puc estar d’ensenyar-vos aquesta imatge camí de casa. Com deia el gran Sinatra: 

NEW YORK, NEW YORK IT’S A WONDERFUL TOWN