Viatges amb la Clara: Dia 3 (2ª Part)

30/12/2011 Camí de casa

Acabem d’arribar a casa de comprar el sopar i he tingut la necessitat d’explicar-vos la nostra tornada a casa.

Hem decidit pujar pel passeig del High Line, tot xino-xano, creuant el Soho (que ja hi tornarem) i cap a la 7ena Avinguda, també anomenada l’Avinguda de la Moda, Fashion Avenue. De fashion només té unes plaques a la vorera amb noms de modistes i estàtues de màquines de cosir, que suposo que tindrà la seva història, però això seria una altra tema. I, horror per mi!, l’entrada als magatzems Macy’s era allà. La Marta que hi vol entrar i jo que detesto els magatzems. Però vaaal, “de acueeerdo”, avui per tu i demà per mi. Cap dins. El millor, les escales mecàniques, que, encara que no totes, són de fusta, o sigui que conserven les antigues. Així que escales amunt! Primera planta, tot d’home; segona planta, tot d’home; tercera planta, tot d’home; quarta planta, tot d’home... Ja, mig marejades, pensem si hi haurà un Macy’s men i un Macy’s women. Així que tornem-hi!, escales avall. Un cop a a l’entrada i amb els ulls a lo Marujita Díaz, veiem unes dones sortint carregades amb bosses. La Marta decideix que potser la part Women és a la cinquena o sisena planta, “vaaaaa..ara ja estem aquí.” I, vaaa, som-hi! Finalment, arribem a la cinquena i ens endinsem, creuant burres plenes de roba i maniquins que et barren el pas, col·locats enmig dels passadissos com si fossin clients, i molts nyus remenant i desendreçant la roba.

Descobrim unes escales a mig camí i un cartell que ens indica que estem anant cap a Broadway. Tatxan!!!!! La part femenina és a la zona de l’edifici que dóna a Broadway!

Impressionant. A cada planta hi ha o bé un Starbucks o un Wendy’s o quelcom similar.

Uns vestits de nit dignes de les millors gales de les pel·lícules de Spike Lee, per anar de cap d’any ben guarnides, o d’aquelles festes d’antics alumnes que es posen braçalets de flors i es retroben al gimnàs dels col·les, a l’estil “Peggy Sue se casó”.

I marques que es repeteixen a totes les plantes com ara la Levis , d’on sortim amb tres texans per la Marta i unes favasses vermelles per mi de la calor que he arribat a passar.

Suposo que, si tens paciència i en saps, triar i remenar es un “xollu”. Però, repeteixo, no és el meu cas.

Així que amb la promesa de tornar-hi amb més calma, sortim d’aquest macro magatzem, (el nostre Corte Inglés és de luxe al seu costat) per Broadway.

Pujant per Broadway per anar cap a casa, de camí ens trobem que estan fent l’assaig de la baixada de la bola i estan acabant el muntatge dels tres escenaris des d’on demà es donarà l’entrada de l’any amb actuacions musicals i la presència de l’alcalde

Uns nyus nerviosos i cridaners fent fotos enclastats entre les tanques del primer set. Tècnics amunt i avall, seguretat que fa veure que parla per walkie. “Que passa?, Qui s’amaga al darrera?, Serà Lady Gaga?”. No, és una assaig dels presentadors repassant els moviments i comprovant que el prompter funciona (una tele on hi ha el text que han d’anar llegint). “Deuen ser unes estrelles a aquest país” però nosaltres, com que no sabem qui són i no volem rebre més cops dels nyus, que criden cada cop que veuen un mínim moviment darrere les tanques (perquè no veuen res més, us ho prometo), decidim seguir el nostre camí, que avui ens espera un sopar japo (o uns guris guris, que diria la Marta).

Aixxxx, això es camí de casa.