Introducció als 5 sentits

Per a mi parlar de la Noguera és parlar de sorpreses.

La Noguera no té platges ni pistes d’esquí ni un turisme massiu.

Per a mi la Noguera era una terra de pas.

De pas del mar a la muntanya, camins que ens porten cap a la frontera dels Pirineus, de pas cap a Andorra per Artesa de Segre i Ponts (qui no havia anat a esquiar i feia parada a Ponts per menjar?), de pas cap a la Vall d’Aran per Balaguer, recorrent el pantà de Camarasa …

Però gràcies als pares un bon dia vaig redescobrir la Noguera. Ho vaig fer des de Montsonís, un poblet que ara fa uns 20 anys eren 4 cases i la majoria en runes. Era un poblet sense aigua corrent, era un poblet que no tenia carretera asfaltada per arribar-hi, era un poblet que a mi em donava l’impressió que estava a la fi del mon i no hi havia res especial per fer-hi, res per gaudir; un poblet on hi vivien durant tot l’any d’unes 5 persones; un poblet amb estius a 40 graus i amb hiverns on la boira l’envolta tot, cobrint-lo d’un misteri que no et deixa veure més que els teus peus.

Sembla un “sin sentido” que diríem en castellà que després d’aquesta descripció, recomani la Noguera, però com us dic la vaig redescobrir i ara per mi es una comarca que ha de ser redescoberta per tothom i que s’ha de assaborir amb els cinc sentits ben oberts.

Tan sols espero poder transmetre tot el que jo sento mitjançant aquest sentits.