La Vista

Congost de Mont Rebei
(foto cedida pe www.castellsdelleida.com)

Diuen que moltes coses entren per la vista i no negaré que en el meu cas és així.

Però és molt difícil no sentir res quan et trobes envoltada de camps d'un verd intens que es mouen com si fossin mars acaronats per un vent suau. O quan de sobte el verd dóna pas a muntanyes i congostos que amaguen coves prehistòriques i restes de castells.

Recordo que em va impressionar el Santuari de Salgar, (no per la seva grandesa, ni els seus jardins, ni les seves vinyes que l’envolten, no, no te res de tot això)

Es troba en una obaga d’un caminoi que baixa de Montsonís cap el Segre, de fet si vas despistat mirant el marge del riu i pensant que et sortirà una bestiola en qualsevol moment, ja te l’has passat.

Una de les parets del santuari és la mateixa pedra de la muntanya  o balma. L’església es romànica i el seu claustre és renaixentista. Com a fet curiós mireu les seves dues campanes, una d’elles està feta amb un obús. I pels més agosarats es pot pujar a veure la verge, pujant per les parets de la muntanya com si fóssiu  aranyes. (qui tingui vertigen millor que no pugi ja li ensenyaran les fotos, no és que sigui alt ... és que fa impressió).

Monestir de Salgar

Cova de la Mare de Deu de Salgar 
(Foto cedida per www.castellsdelleida.com)

Just davant a l’altre marge del riu Segre, al penya-segat d’Antona, hi ha coves amb pintures rupestres que van del neolític a l’edat de bronze (“ahí es na”).