Cap d'any a NYC - Dia 1 Departure

Aquest és un resum d'uns dies a Nova York.

Dia 1 – Departure

(Mails enviats a la familia de dels aeroports)

Aeroport de BARCELONA. Marxem!

28 de desembre de 2011 13:40

Nos: Ja estem a punt d'embarcar. De fet, fa més de mitja hora que estem a punt d'embarcar....

Aeroport de Barcelona

28 de desembre del 2011 13:42 

Carles: Moral i paciència, NYC us espera!!!!

28 de desembre del 2011 13:45 

Nos: L'avió porta retard. Oh, oh!  Ens han dit que quan arribem a Madrid hem d'agafar un mini-metro per fer canvi de terminal. Ja comencem corrent: l'avió cap a NYC surt a les 16.55 h. Seguiré informant.

Kisses, família.

Aeroport de Barcelona

28 de desembre del 2011 13:49

Carles:  Tranquil·la, aneu bé. Si sortiu ara, teniu dues hores a Barajas!
No és un mini-metro. És el trenet per anar a la T4S
Tu surt de l'avió i segueix el que indiqui Puertas RSU, i et farà baixar dos pisos, o tres, entraràs a un trenet sense conductor, que passa cada 3 minuts, i allà tornes a buscar Puertas RSU i, a les pantalles, la teva porta.
S'entén?

28 de desembre del 2011 13:50

Nos:       Per cert, quins residus es generen a l'aeroport???

Aeroport de Barcelona

28 de desembre del 2011 13:51

Carles:  I més endavant hi ha els de Cólicos!!!

28 de desembre del 2011 13:52

Nos:       Jajajajaja! Aquest el trobaré dins l'avió. Jajaja!

28 de desembre del 2011 13:52

Nos:       Collonut. Seguirem RSU. Oleeeeeé! Quina sort tenir un germà tan viatjat.

Aeroport de MADRID

28 de desembre de 2011 16:09

Nos:       Aeroport de Madrid trenet cap a la U. Ai, ai! Posa 20'. Això és el que triga d'una terminal a l'altra? Anirem a Guadalajara?

Madrid

28 de desembre del 2011 16:12

Carles: Tranquil·la, aneu molt bé. Surt a les 16:55, oi? Doncs res, només heu de pujar les escales mecàniques... i córrer per les cintes!! Jajajaja!

Pare:   Menys mal que el Carles us dona ànims. Jo ja tinc alterada la respiració . . .

28 de desembre del 2011 16:12

Carles:  Pues eso, a córrer, desgraciades!!

               

Com no, la porta d'embarcament és l'última d'un passadís inacabable.

Veiem el cartell que ens diu que estan embarcant, i com aquell que fa una carrera de marxa atlètica, amb la veu serena de la Marta, un pas darrere meu: "Tranquil·la, ens ha d'esperar", arribem derrapant per posar-nos a la fila dels pocs que queden per embarcar.

Quina calor!!!!!

Aconseguim seure, tot sentint la veu del sobrecargo dient que anem ràpids a col·locar-nos a lloc per sortir a temps. NO PUC CÓRRER MÉS!!!!! ARG!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja assegudes, uff, cinturó de seguretat i enviant missatge, una hostessa em renya perquè les portes ja estan tancades i he d’apagar el telèfon. Cuions, realment ha estat entrar i tancar portes! No puc enviar l'últim mail de comiat avisant-vos que ho hem aconseguit.

HO HEM ACONSEGUIT!!!!!

Adéu Espanya volem cap a Nova York.

Per cert, les maletes ho hauran aconseguit??? Oh, oh!